Les normes de Castelló

LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932

Les Normes de Castelló o Normes del 32 són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d’adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

De l’acord de Castelló podem destacar dos aspectes. El primer, que el model ortogràfic adoptat seguia l’usat pels principals escriptors de la Renaixença valenciana, com ara Teodor Llorente Olivares, i també l’aprovat a Catalunya el 1913 per l’Institut d’Estudis Catalans i que també feien servir els mallorquins .

El segon, l’elevat grau de conformitat amb què van ser aprovades les normes ortogràfiques, atés que la pràctica totalitat d’escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals, els principals periòdics i setmanaris,... les van emprar sense qüestionar la seua validesa, perquè eren ben conscients que l’augment de l’ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat portada per la Segona República feia imprescindible aquest acord.

També deixe un enllaç per a la gent que estiga més interesada.

http://www.idiomavalencia.com/docs/var/normescastello.htm

CONTACTE AMB LES LLENGÜES

En aquest blog recopilarem els conceptes més importants impartits durant la setmana. 

Primer la definició de llengua és un un codi lingüístic que dues o més persones coneixen i comparteixen. L´ús lingüístic és l´ús d´una llengua socialment practicada dia a dia. 

La sociolingüística

S´encarrega d´estudiar la relació de l´ús de la llengua en un context social i un medi sociocultural. Trobem el MONOLINGÜISME, que és la existència d´una llengua dins d´una comunitat.

Pel contrari existeix el terme BILINGÜISME. És la situació en que les llengües dominades son dues. Es a dir, el parlant només coneix dues llengües.  Sense oblidar lo que és una llengua minoritària i minoritzada. La primera és una llengua amb pocs parlants, i la segona vol dir que una llengua pateix una interposició d´una altra llengua, en la qual està immersa en un procés de retrocés en el seu ús.

Un altre dia, estudiarem la DIGLÒSSIA.  La explicació es la següent: una llengua anomenada (a) ocupa els àmbits formals d´una altra llengua anomenada (b).

Normalització i Normativització

La normalització és un procés que intenta afavorir a les llengües que han patit un procés de minorització, que recuperen el seu estatus i incorpori elements que li permeten construir una bona comunicació.

I la normativització és un procés sociocultural pel qual una llengua no cultivada s´adapte a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical.

Iniciem la asignatura

Bon dia, hui em aprés a crear un Blog. Dins del blog tambe afegir imatges i videos.

.