PLA D’ACOLLIDA I ACOMPANYAMENT

Aquest Pla d’acollida i acompanyament ha de tindre una sèrie de recursos com ara:

1. Una aula d’acollida i acompanyament

2. Tutor/a d’acollida

3. Psicopedagog, professorat de pedagogia terapèutica, educador...

4. Tutor/a del grup de referència

5. Professorat,...

També es poden considerar altres mesures com ara:

Tutor/a individual (entès aquest/a com una persona del claustre que tutoritza a un sol alumne i la seua família en el procés d’acompanyament)

i/o alumne “guia o tutor” (alumnes que donen suport afectiu i instrumental als nous companys/es. Han de tenir un cert coneixement i una certa preparació). El centre haurà de motivar l’alumnat i incentivar, d’alguna manera, la seua col·laboració.

Altres mesures són els mediadors, els recursos de les institucions locals, materials informatius editats per la Conselleria d’educació, etc.

PROTOCOL D’ACOLLIDA

1. Rebuda:

2. Matrícula i entrevista familiar posterior:

3. Entrevista amb l’alumnat i avaluació inicial:

4. Presentació al grup i assignació de company/a:

5. Elaboració d’informe i adscripció al curs

6. Traspàs d’informació al tutor i a l’equip docent

7. Entrevista amb l’alumne i confirmació del curs

8. Notificació del curs i horaris a la família

9. Elaboració pla de treball i adaptació curricular

10. Elaboració d’un fons de material adaptat i seguiment de procés d’adaptació

PASE

El programa pase.
És una mesura de suport temporal per l`acollida i integració de l'alumnat estranger de nova incorporació en la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar la superació de problemes.
Te dues fases:
La primera fase compensa les necessitats lingüístiques de l'alumnat que desconeix la llengua base d'educació bilingüe.
La segona fase, compensa les necessitats d'aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals. 

Els objectius d'aquest programa són:
1. Proporcionar a l'alumnat una competència inicial en la llengua base.
2. Facilitar la incorporació al gru de referència i reduir el període d'integració escolar.
3. Dotar l'alumnat de la competència lingüística social bàsica que permeta la seua interacció en la comunitat educativa. 
4. Compensar les necessitats d'aprenentatge de l'alumnat estranger en les àrees o matèries del currículum.
5. Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.
6. Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada i el seguiment del procés.
7. La duració del programa es de caràcter temporal i tindrà una duració per a l'alumne d'entre tres i sis mesos. En cap cas excedirà un curs escolar.
8. La permanència d'un alumne en el programa PASE serà com a màxim de quatre hores diàries i no superarà les vint hores setmanals. 

models legislatius de política lingüística.

Hi ha dos models legislatius de política lingüística:

• El principi de personalitat permet que un individu disposi dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobi.

• El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els beneficis públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la seva totalitat territorial. 

Marc comú europeu de referència

Què és el Marc comú europeu de referència? 

El Marc comú europeu de referència proporciona una base comuna per a l'elaboració de programes de llengües, orientacions curriculars, exàmens, manuals, etc., en tota Europa. Descriu de forma integradora el que han d'aprendre a fer els estudiants de llengües amb la finalitat d'utilitzar una llengua per a comunicar-se, així com els coneixements i destreses que han de desenvolupar per a poder actuar de manera eficaç. La descripció també comprèn el context cultural on es situa la llengua. El Marc de referència defineix, així mateix, nivells de domini de la llengua que permeten comprovar el progrés dels alumnes en cada fase de l'aprenentatge i al llarg de la seua vida.

Portafolio Europeu de les Llengües

És un document personal promogut pel Consell d'Europa, en el qual els que aprenen o han après una llengua - ja siga en l'escola o fora d'ella - poden registrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar sobre elles.

Per a què serveix el Portafolio?

             • Per a animar a tots a aprendre més llengües, cadascun dins de les seues capacitats, i a continuar aprenent-les al llarg de tota la vida.
            • Per a facilitar la mobilitat a Europa, mitjançant una descripció clara i recognoscible internacionalment de les competències lingüístiques.
            • Per a afavorir l'enteniment i la tolerància entre els ciutadans d'Europa, mitjançant el coneixement d'altres llengües i cultures.

Models educatius

Em estudiat els diferents tipus de models educatius, les seues caracteristiques i els seus usos. Aquestos models tracten de igualar i donar la mateixa importancia tant al castellà com al valencià. Trobem tres models educatius. El PEV, PIL i PIP.

PEV- programa d´educació en valencià. Es basa en la llengua valenciana, pensat per a xiquets  valencianoparlants. Es dona en infantil, primaria i secundaria. El seu objectiu és afavorir l´aprenentatge de les llengües a partir de la L1.

PIL- programa de immersio lingüística. Es basa en persones de predomini lingüístic castellà i valencià, pero més en castellà, ja que els destinataris son castellanoparlants. El seu objectiu es afavorir l´aprenentatge de llengües apartir de la llengua no assolida.

PIP- programa de incorporació progressiva. La seua base es la llengüa castellana. El valencià s´introdueix en infantil de forma oral i en primaria de forma escrita més oral. 

Les normes de Castelló

LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932

Les Normes de Castelló o Normes del 32 són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d’adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

De l’acord de Castelló podem destacar dos aspectes. El primer, que el model ortogràfic adoptat seguia l’usat pels principals escriptors de la Renaixença valenciana, com ara Teodor Llorente Olivares, i també l’aprovat a Catalunya el 1913 per l’Institut d’Estudis Catalans i que també feien servir els mallorquins .

El segon, l’elevat grau de conformitat amb què van ser aprovades les normes ortogràfiques, atés que la pràctica totalitat d’escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals, els principals periòdics i setmanaris,... les van emprar sense qüestionar la seua validesa, perquè eren ben conscients que l’augment de l’ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat portada per la Segona República feia imprescindible aquest acord.

També deixe un enllaç per a la gent que estiga més interesada.

http://www.idiomavalencia.com/docs/var/normescastello.htm

CONTACTE AMB LES LLENGÜES

En aquest blog recopilarem els conceptes més importants impartits durant la setmana. 

Primer la definició de llengua és un un codi lingüístic que dues o més persones coneixen i comparteixen. L´ús lingüístic és l´ús d´una llengua socialment practicada dia a dia. 

La sociolingüística

S´encarrega d´estudiar la relació de l´ús de la llengua en un context social i un medi sociocultural. Trobem el MONOLINGÜISME, que és la existència d´una llengua dins d´una comunitat.

Pel contrari existeix el terme BILINGÜISME. És la situació en que les llengües dominades son dues. Es a dir, el parlant només coneix dues llengües.  Sense oblidar lo que és una llengua minoritària i minoritzada. La primera és una llengua amb pocs parlants, i la segona vol dir que una llengua pateix una interposició d´una altra llengua, en la qual està immersa en un procés de retrocés en el seu ús.

Un altre dia, estudiarem la DIGLÒSSIA.  La explicació es la següent: una llengua anomenada (a) ocupa els àmbits formals d´una altra llengua anomenada (b).

Normalització i Normativització

La normalització és un procés que intenta afavorir a les llengües que han patit un procés de minorització, que recuperen el seu estatus i incorpori elements que li permeten construir una bona comunicació.

I la normativització és un procés sociocultural pel qual una llengua no cultivada s´adapte a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical.